POEMES DE REFUGIATS, IMMIGRANTS I APÀTRIDES

Per acabar la setmana vos deixam amb una sèrie de poemes relacionats amb els refugiats, immigrants i apàtrides.

Si mirau els mitjans de comunicació, la majoria comencen amb notícies relacionades amb els refugiats de Síria que abandonen el seu país per fugir de la guerra. 

Aquests refugiats abandonen el seu país amb la finalitat de trobar un món més pacífic, lliure, just i igualitari.

Des d'aquest blog, els volem retre un petit homenatge i per això publicam una sèrie de poemes d'aquesta temàtica. 

El primer poema es titula PODRIES de Joana Raspall.

PODRIES

Si haguessis nascut
en una altra terra,
podries ser blanc,
podries ser negre...
Un altre país
fora casa teva,
i diries "sí"
en un altra llengua.
T'hauries criat
d'una altra manera
més bona, potser
potser més dolenta.
Tindries més sort
o potser més pega...
Tindries amics
i jocs d'una altra mena;
duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la selva.
Podries llegir
contes i poemes,
o no tenir llibres
ni saber de lletra.
Podries menjar
cases llamineres
o només crostons
secs de pa negre.
Podries.... podries...
Per tot això pensa
que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra,
fugint del dolor
i de la pobresa.
Si tu fossis nat
a la seva terra,
la tristesa d'ell

podria ser teva.

El segon poema té com a títol L'EXILIAT de Miquel Martí i Pol.

 Així que pugui tornaré, germans,
perquè de fet us enyoro.

Ara visc a l'exili i tafanejo
tots els llibres.

 

No pot ser que el camí
s'hagi esborrat per sempre.

 

És dur de viure sol
i sempre em dic
que no hem de pensar en la mort,
que no hem  de voler pensar en la mort,
per tal que mai no arribem a disfressar-nos
amb un hàbit de discreta resignació.

 

L'esperança és el do dels qui sofreixen.

El següent poema es titula ENTRE TU PUEBLO Y MI PUEBLO d' Aníbal Nazoa.

Entre tu pueblo y mi pueblo
hay un punto y una raya
la raya dice no hay paso
el punto vía cerrada.

  Y así, entre todos los pueblos
raya y punto, punto y raya
con tantas rayas y puntos
el mapa es un telegrama.
 
Caminando por el mundo
se ven ríos y montañas
se ven selvas y desiertos
pero ni puntos ni rayas.
 
Porque esas cosas no existen
sino que fueron trazadas
para que mi hambre y la tuya
estén siempre separadas.

Acabarem amb un poema titulat INFANT DE BEIRUT i l'autor és Lluís Llach.

 No sé prou bé si era tristesa  

o el dolor antic d'uns ulls d'infant.  

Però, per un moment, del món va ser el retrat  

aquella imatge d'un infant de Beirut.

El fràgil braç, tendra tragèdia
brandant fusell; mort i bandera.
El cos menut i bru perdent-se en la ciutat,
un nínxol anònim per l'infant de Beirut.

Al cel hi té els Déus del "napalm"
i el tro infernal d'ocells de plata,
en l'horitzó, només l'exili sempre amarg,
bressol i tomba per a un infant de Beirut.

Morir a Beirut, morir a Mathausen,
el mateix foc en temps distants,
mirall glaçat d'un món on ja ningú respon
als ulls immòbils d'un infant de Beirut.

Aquests poemes els hem extret de l'enllaç següent:

 Amnistia de Catalunya