DIA DE LES ESCRIPTORES

Dia 15 d'octubre es va celebrar el DIA DE LES ESCRIPTORES, es commemora la mort de l'escriptora Santa Teresa de Jesús. 

La finalitat d'aquesta celebració és recuperar el llegat de les dones escriptores, fer visible el seu treball en la literatura i combatre la discriminació que han sofert al llarg de la història.

A la biblioteca del centre, hem fet una petita exposició de llibres escrits per escriptores. Esperam que us agradi.
Aquí podeu veure aquest vídeo "Dia de les escriptores" realitzat a l'IES BOCAIRENT

El 17 d’octubre és el Dia de les Escriptores. Des de la biblioteca volem felicitar a totes les escriptores que ens han ajudat a estimar la lectura.
Enguany és la primera vegada que es celebra i a moltes biblioteques s'han llegit fragments de novel·les, poemes .
Vos deixam amb un poema de Maria Antònia Salvà i de Maria Mercè Marçal.

D'UN CACTUS

Com rèptil monstruós de pell clapada,
d'entranya llefiscosa, era ajocat
al seu racó, bevent la solellada.
De sobte, sa malícia desvetllada,
enrevinclant-se, va esquerdar el test.
Enllà de l'hort, que se'n perdés el quest,
dalt d'una paret seca fou llançat,
i al cap de temps, damunt les pedres dures,
furgant per les llivanyes i juntures,
trobí el vell drac encara aferrissat.
MARIA ANTÒNIA SALVÀ


FURGANT PER LES LLIVANYES I JUNTURES

Furgant per les llivanyes i juntures
Trobí el vell drac encara aferrissat
("D’un cactus", M.A. Salvà)

Furgant per les llivanyes i juntures
d’aquesta paret seca, entre mac
i mac d’oblit, entre les pedres dures
de cega desmemòria que endures,
et sé. I em sé, en el mirall fidel
del teu poema, aferrissadament
clivellar pedra de silenci opac
­dona rèptil, dona monstre, dona drac,
com el cactus, com tu, supervivent.

MARIA MERCÈ MARÇAL

DIA DE LES ESCRIPTORES

El 17 d’octubre és el Dia de les Escriptores. Des de la biblioteca volem felicitar a totes les escriptores que ens han ajudat a estimar la lectura.
Enguany és la primera vegada que es celebra i a moltes biblioteques s'han llegit fragments de novel·les, poemes .
Vos deixam amb un poema de Maria Antònia Salvà i de Maria Mercè Marçal.

D'UN CACTUS

Com rèptil monstruós de pell clapada,
d'entranya llefiscosa, era ajocat
al seu racó, bevent la solellada.
De sobte, sa malícia desvetllada,
enrevinclant-se, va esquerdar el test.
Enllà de l'hort, que se'n perdés el quest,
dalt d'una paret seca fou llançat,
i al cap de temps, damunt les pedres dures,
furgant per les llivanyes i juntures,
trobí el vell drac encara aferrissat.
MARIA ANTÒNIA SALVÀ


FURGANT PER LES LLIVANYES I JUNTURES

Furgant per les llivanyes i juntures
Trobí el vell drac encara aferrissat
("D’un cactus", M.A. Salvà)

Furgant per les llivanyes i juntures
d’aquesta paret seca, entre mac
i mac d’oblit, entre les pedres dures
de cega desmemòria que endures,
et sé. I em sé, en el mirall fidel
del teu poema, aferrissadament
clivellar pedra de silenci opac
­dona rèptil, dona monstre, dona drac,
com el cactus, com tu, supervivent.

MARIA MERCÈ MARÇAL