El
17 d’octubre és el Dia de les
Escriptores. Des de la biblioteca volem felicitar a totes les escriptores que ens han ajudat a estimar la lectura.
Enguany és la primera vegada que es celebra i a moltes biblioteques s'han llegit fragments de novel·les, poemes .
Vos deixam amb un poema de Maria Antònia Salvà i de Maria Mercè Marçal.
D'UN CACTUS
Com rèptil monstruós de pell clapada,
d'entranya llefiscosa, era ajocat
al seu racó, bevent la solellada.
De sobte, sa malícia desvetllada,
enrevinclant-se, va esquerdar el test.
Enllà de l'hort, que se'n perdés el quest,
dalt d'una paret seca fou llançat,
i al cap de temps, damunt les pedres dures,
furgant per les llivanyes i juntures,
trobí el vell drac encara aferrissat.
MARIA ANTÒNIA SALVÀ
FURGANT PER LES LLIVANYES I JUNTURES
Furgant per les llivanyes i juntures
Trobí el vell drac encara aferrissat
("D’un cactus", M.A. Salvà)
Furgant per les llivanyes i juntures
d’aquesta paret seca, entre mac
i mac d’oblit, entre les pedres dures
de cega desmemòria que endures,
et sé. I em sé, en el mirall fidel
del teu poema, aferrissadament
clivellar pedra de silenci opac
dona rèptil, dona monstre, dona drac,
com el cactus, com tu, supervivent.
MARIA MERCÈ MARÇAL
Enguany és la primera vegada que es celebra i a moltes biblioteques s'han llegit fragments de novel·les, poemes .
Vos deixam amb un poema de Maria Antònia Salvà i de Maria Mercè Marçal.
D'UN CACTUS
Com rèptil monstruós de pell clapada,
d'entranya llefiscosa, era ajocat
al seu racó, bevent la solellada.
De sobte, sa malícia desvetllada,
enrevinclant-se, va esquerdar el test.
Enllà de l'hort, que se'n perdés el quest,
dalt d'una paret seca fou llançat,
i al cap de temps, damunt les pedres dures,
furgant per les llivanyes i juntures,
trobí el vell drac encara aferrissat.
MARIA ANTÒNIA SALVÀ
FURGANT PER LES LLIVANYES I JUNTURES
Furgant per les llivanyes i juntures
Trobí el vell drac encara aferrissat
("D’un cactus", M.A. Salvà)
Furgant per les llivanyes i juntures
d’aquesta paret seca, entre mac
i mac d’oblit, entre les pedres dures
de cega desmemòria que endures,
et sé. I em sé, en el mirall fidel
del teu poema, aferrissadament
clivellar pedra de silenci opac
dona rèptil, dona monstre, dona drac,
com el cactus, com tu, supervivent.
MARIA MERCÈ MARÇAL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada